Abstract

A Nova York, la temporada teatral 2006-2007 ha estat marcada per la presència de dos nous musicals que han tingut un gran èxit de públic i que han rebut diversos premis i distincions: Grey Gardens (música de Scott Frankel, llibret de Doug Wright i lletres de Michael Korie), basat en el documental epònim d’Albert i David Maysles, de 1975; i Spring awakening (música de Duncan Sheik, llibret i lletres de Steven Sater), basat en una obra de teatre de Franz Wedekind de 1891. La premsa ha elogiat a bastament aquestes dues produccions, que han estat considerades les «estrelles» de la temporada. Grey Gardens, dirigida per Michael Greif, ha rebut un total de deu nominacions i tres Tony. Spring awakening, sota la direcció de Michael Mayer, ha rebut un total d’onze nominacions i vuit Tony, incloent-hi el premi al millor musical. Les dues obres, de fet, tenen una història paral·lela, ja que es van estrenar a l’Off-Broadway la temporada 2005- 2006 (Grey Gardens a Playwrights Horizons i Spring awakening a l’Atlantic Theater Company) i s’han tornat a representar a Broadway la temporada següent (Grey Gardens al Walter Kerr Theatre i Spring awakening a l’Eugene O’Neill Theatre). Potser la seva àmplia acceptació per part del públic és un signe del temps que es viu en aquests moments als Estats Units, ja que tots dos musicals, cadascun a la seva manera, es poden entendre com una crítica a l’època contemporània (especialment a l’època «Bush»): un període en què s’ha posat de moda un nou tipus de conservadorisme i en el qual la credibilitat dels Estats Untis com a líder mundial ha sofert una gran davallada.

Document Type

Article

Publication Date

12-2007

Publisher Statement

Copyright © 2007 Sharon Feldman. This article first appeared in (Pausa.) 28 (December 2007): 70-78.

Please note that downloads of the article are for private/personal use only.

Download

Share

COinS