Abstract

A l'escena final d'Oasi (2001) de Carles Batlle, en un moment que conjura, curiosament, reminiscències de L'hort dels cirerers d'Anton Txékhov, el personatge d'Abdal·là, un vell home àrab, roman a l'interior de la casa (situada a Ia Catalunya rural) que és a punt de desaparèixer sota les aigües d'un nou pantà. Abdal·là se serveix un got de vi, un gest més europeu que àrab, mentre descriu el joc del guetan. El joc, una invenció de l'autor i de lleugera semblança al joc dels escacs, és una al·legoria dels encreuaments transnacionals, des del sud cap al nord i des del nord cap al sud, que han efectuat els personatges de l'obra. Amb Oasi, Batlle dramatitza Ia situació d'hibridisme cultural que caracteritza el paisatge català postnacional. Amb especial atenció a Ia manera a través de Ia qual Ia noció del lloc -Ia seva presència i Ia seva absència- pot comunicar certes ansietats i preocupacions respecte a Ia identitat cultural.

Document Type

Contribution to Book

Publication Date

2007

Publisher Statement

Copyright © 2007 Arola Editors. This afterword first appeared in Trànsits.

Please note that downloads of the afterword are for private/personal use only.

Purchase online at Arola Editors.

Share

COinS