Abstract
L'activitat teatral entre 1959 i 1991 està marcada pels intents de creació d'un teatre nacional a partir dels grups independents i, després del 1975, amb el suport institucional. Moltes de les iniciatives del teatre independent, allunyades del teatre espanyol comercial, professional i/o «oficial» del moment, tingueren l'origen en l'Agrupació Dramàtica de Barcelona (establerta el 1955 per Ferran Soldevila, amb un divers grup d'artistes), el Teatre Viu (creat el 1956 per Ricard Salvat, Miquel Porter i Elena Estellés) i l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, que havien fundat Salvat i Maria Aurèlia Capmany el 1960. En aquests nuclis es formaren Josep Anton Codina, Albert Boadella i Carme Serrallonga, entre d'altres. Aquests grups en particular van contribuir a una renovació i revivificació de l'escena, introduint sobre els seus escenaris, en llengua catalana, les tendències dominants del teatre internacional del segle XX. Salvat, per exemple, fou decisiu en la introducció de Brecht a Catalunya (Salvat 1990). Ramon X. Rosselló (2000a) ha estudiat la recepció dels models de teatre èpic i de teatre-document, que van ser decisius per renovar el teatre dels anys seixanta i setanta.
Document Type
Book Chapter
Publication Date
2009
Publisher Statement
Copyright © 1996 Vicens Vives. This book chapter first appeared in Panorama crític de la literatura catalana: Segle XX de la postguerra a l'actualitat.
Please note that downloads of the book chapter are for private/personal use only.
Purchase online at Vicens Vives.
Recommended Citation
Feldman, Sharon G. "Teatre." In Panorama crític de la literatura catalana: Segle XX de la postguerra a l'actualitat, edited by Enric Bou, 400-05. Vol. VI. Barcelona: Vicens Vives, 1996.