Abstract

El personatge principal d'El criptograma de David Mamet és John, un nen de deu anys hipercansat i d'ulls lleganyosos, intelligent i tafaner, a qui el seu permanent insomni ha deixat en un curiós estat de fantasia, en algun lloc entre el desvetllament i la vigília inconscient. El seu gest més compulsiu dins l'espai escènic consisteix en un constant viatge amunt i avall d'una escala amenaçadora que domina el camp de visió dels espectadors. L'escala és potser l'únic objecte estable sobre l'escenari i actua com un lloc de transició i un pont espaciotemporal entre el món innocent del nen (a dalt) i l’ambit decadent dels adults (a baix), entre el que podem veure i intentar comprendre de forma racional i el que desconeixem. És, doncs, la representació d'un viatge, literal i al mateix temps metafòric, que immediatament molts espectadors poden creure que reconeixen com una part del seus propis records interioritzats i dels seus somnis. Mamet ens diu que la nostra resposta a l'obra està en funció de la nostra correspondència amb la nostra vida en somnis: «La vida de l'obra és la vida de l'inconscient, el protagonista ens representa i l'acció principal de l'obra constitueix el tema del somni o del mite... Quan somniem no busquem respostes que la nostra ment conscient (racional) és capaç de donar-nos, busquem respostes a aquelles preguntes que la ment conscient és incapaç d'abordar». A El criptograma, el viatge del noi per l' escala és, en efecte, el material dels nostres somnis, inquietants i descoratjadors en tant que les preguntes que ell, i nosaltres, fem no poden ser resoltes mitjançant l'observació racional. No se'ls donen respostes i, a la llarga, condueixen a un profund sentit de pèrdua.

Document Type

Contribution to Book

Publication Date

1999

Publisher Statement

Copyright © 1999 Proa. This introduction first appeared in El criptograma.

Please note that downloads of the introduction are for private/personal use only.

Purchase online at Proa.

Download

Share

COinS