Abstract

L'àmbit espacial de la cultura catalana configura un paisatge fluid i dinàmic, un espai simbòlic d'emoció, percepció i subjectivitat. De la mateixa manera, Barcelona ha sorgit i ressorgit al llarg d'aquest segle i del passat com un espai transcultural fluid de migracions. En una ciutat en què en l'actualitat almenys el 12% de la població prové de fora de les fronteres espanyoles, tot faria pensar que els dramaturgs catalans se senten ara especialmente inclinats a considerar l’espai del pluralisme cultural que és per a'ells «casa seva». Tanmateix, al teatre el procés d'autoreconeixement i el desig d'autoconscienciació es complex. Referintse al que ell anomenava els llocs «privilegiats» del seu propi teatre, el desaparegut dramaturg i visionari francès Bernard-Marie Koltès va comentar una vegada que la seva obra Combat de nègre et de chiens, que se situa a l’Àfrica occidental, no tracta d’Àfrica i dels «negres», sinó, efectivament, de França i dels «blancs». Igual que Koltès va collocar un mirall davant dels ulls de la inconsciència francesa, bo i desvetllant així les conseqüències doloroses d'un passat racista que molts potser no volen veure, els dramaturgs catalans estan a punt potser d'enfrontar-se a pors subconscients incrustades en la seva memòria collectiva.

Document Type

Contribution to Book

Publication Date

2004

Publisher Statement

Copyright © 2004 Edicions Proa S.A. This preface first appeared in Forasters.

Please note that downloads of the book chapter are for private/personal use only.

Purchase online at Edicions Proa S.A.

Share

COinS