Abstract
En els darrers anys, al paisatge político-cultural que envolta Barcelona no li han faltat els seus bans moments de melodrama, d'acusacions enceses i de rampells d'histèria, que s'han pogut presenciar sobre i fora de l'escenari, tant a nivell públic com privat. Efectivament, en el món teatral català no és gens estrany que la vida real es confongui amb la de l'espectacle, oferint-nos reiteradament exemples del que el director Albert Boadella, al seu assaig El rapto de Talía, anomena el «virus exhibicionista» o «frenesí» que ha assetjat la societat contemporània. A Barcelona, com a altres llocs del món occidental, un dels temes que ha suscitat més polèmica i reflexió per part dels artistes i teòrics teatrals ha estat el qüiestionament radical de la relació entre text dramàtic i representació. La paraula escrita, tradicionalment provinent del domini del dramaturg i històricament considerada el locus d'autoritat del teatre, va començar a perdre, al llarg del segle xx, la seva potència prescriptiva de cara a la posada en escena. Fins i tot, en algunes ocasions, l'espectacle teatral va adquirir un grau d'independència mitjançant el qual podia sobreviure per si mateix, sense el suport d'un text escrit i, per tant, sense la presència de l'autor. En un assaig seminal, publicat a la revista TDR el 2000, W. B. Worthen resumeix les contencioses qüestions d'autoritat que es troben entreteixides amb aquesta relació dinàmica: «Escenari contra pàgina, literatura contra teatre, text contra espectacle: aquestes oposicions senzilles tenen menys a veure amb la relació entre l'escriptura i representació que amb el poder, amb les maneres d'autoritzar la performance, fonamentar la seva transcendència» (WORTHEN 1995, p. 15). Així, en cridar l'atenció sobre els mecanismes de poder subjacents a aquestes relacions en oposició, Worthen les situa dins un context polític.
Document Type
Book Chapter
Publication Date
2005
Publisher Statement
Copyright © 2007 Punctum & GELCC. This book chapter first appeared in La projecció social de l'escriptor en la literatura catalana contemporània.
Please note that downloads of the book chapter are for private/personal use only.
Purchase online at Punctum & GELCC.
Recommended Citation
Feldman, Sharon G. "El teatre català contemporani, l'esfera pública i la figura de l'autor: Retalls de l'època de la transició." In La projecció social de l'escriptor en la literatura catalana contemporània, edited by Ramon Panyella, 563-72. Barcelona: Punctum & GELCC, 2007.
Included in
Dramatic Literature, Criticism and Theory Commons, Performance Studies Commons, Playwriting Commons, Theatre History Commons