Abstract

A l'última escena de Suite, l'obra amb què Carles Batlle i Jordà (Barcelona, 1963) va guanyar el Premi SGAE 1999, hi ha un moment memorable i crucial en el qual l'espectador observa el collapse -«com un castell de cartes»- d'una casa de nines sobre el terra d'una típica sala d'estar. Es tracta d'una metàfora d'inestabilitat domèstica i també d'inestabilitat global, una imatge amb ressonàncies intertextuals que entrelliguen la dramatúrgia de Batlle amb la d'Ibsen -i fins i tot la de Benet i Jornet (penso en aquell teatret en flames a l'escena final d'E.R). Després d'aquest moment crucial, una de les preguntes que queda sense resoldre és si el personatge de Berta, desorientada i confusa dins la suite d'un hotel qualsevol, tornarà a la casa, a la imatge-miratge de la domesticitat burgesa europea (i a un matrimoni sense fonaments) o bé si fugirà a un espai més exòtic, a les muntanyes, o potser a Essaouira, a l'Àfrica del Nord, a l'indret que ha envaït els seus somnis i els seus records.

Document Type

Contribution to Book

Publication Date

2003

Publisher Statement

Copyright © 2003 Edicions 62. This Introduction first appeared in Oasis.

Please note that downloads of the book chapter are for private/personal use only.

Purchase online at Edicions 62.

Download

Share

COinS